8-3-2007 - Fa gairebé 100 anys que el 8 de març és una de les dates reivindicatives i socials més importants de l’any. A principis del segle XX les dones conformaven bona part del cos obrer industrial, la seva presència era necessària i imprescindible pel funcionament de fàbriques i indústries, però l’ideal masclista que impregnava la societat de l’època i la poca o gens consideració que es tenia vers les dones generaven una greu desigualtat entre els dos sexes. Lleis diferents, la impossibilitat per arribar a feines ben considerades i remunerades, els salaris precaris, fins i tot més encara que els homes, van provocar la revolta esperada i obligatòria del col·lectiu femení que va omplir, durant molts dies, els carrers de moltes ciutats d’Amèrica del nord i Rússia.
Avui, la diada del 8 de març s’ha convertit en una simple data més del calendari, ple de dies assenyalats per la història que sovint oblidem i menystenim. Però és imprescindible mirar la realitat, el dia a dia de la nostra ciutat i del nostre país, és imprescindible mirar el número de dones maltractades per any, el nombre de dones violades física i psicològicament que diàriament apareixen a les notícies. No, les coses no són tant diferents, en certs sectors fins i tot estan pitjors. La dona segueix patint discriminació laboral, fruit de la mentalitat encara retrògrada i masclista de la nostra societat fonamentada en els casposos ideals eclesiàstics i catòlics. Encara es té en compte el sexe a l’hora d’elegir un treballador, encara avui importa més el gènere que les capacitat. Perquè, sinó, hi ha un nivell tant baix de dones en sectors laborals decisius i rellevants? La resposta és tant fàcil com dolorosa, la imatge de la dona objecte, la imatge del “gènere fort”, la imatge “del macho”, encara és massa present, encara segueix massa viva la idea de la dona que treballa a casa, que cuida els nens, neteja la casa, renta els plats, planxa la roba, estén la roba, prepara el menjà per tota la família, i no té dret a queixar-se perquè “ tu has estat a casa tot el dia, i jo treballant per tirar aquesta família endavant”. Malauradament aquesta última idea costarà d’eradicar d’entre la ment de la població a causa, entre d’altres, de tants i tants anuncis publicitaris que omplen les nostres pantalles de dosis interminables de masclisme carrincló i antiquat, aquells anuncis de detergents, de rentadores i rentaplats on l’home, en una gest de caritat, ven el producte a una dona que el seu únic objectiu a la vida és aconseguir que la seva roba faci olor de roses.
No aconseguirem res sinó ens movem per reivindicar els drets de les dones, uns drets més importants que mai, com són la llei d’igualtat, les lleis contra el maltractament, les lleis laborals i tants d’altres àmbits que segueixen oprimint la llibertat de les dones, que segueixen mantenint a la ralla d’allò patètic la igualtat social entre ambdós sexes. És ara, més que mai, el moment de cridar a favor de la igualtat i la llibertat. Perquè si no som capaços de crear una societat igualitària, on totes les persones, vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, siguin del sexe que siguin, tinguin la orientació sexual que tinguin, puguin conviure en ple respecte, mai avançarem, no tindrem cap futur com a poble.
La llibertat és el bé més preuat i necessari, i no hi ha llibertat sense igualtat. Així que el pròxim dimecres 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, cridem i movem-nos”. “Dona, mou-te pels teus drets”. En motiu d’aquesta diada les JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya) organitza varis actes per la comarca i una manifestació nacional a Barcelona aquell mateix dia a la tarda. Les JERC, sempre compromeses amb la llibertat!
Gil Sanz, Portaveu Local de les JERC Vic
« Tornar al principi
