Un any més (i ja en fa molts), l'Estat espanyol celebra durant el 12 d'octubre la Fiesta Nacional o bé Día de la Hispanidad, fins i tot el Día de la Raza. Curiós que l'imaginari nacionalista espanyol escollís el dia que Cristòfor Colom va topar amb el Nou Món, i que suposa l'inici de tants anys d'espoli, de destrucció, d’explotació i de genocidi al qual van sotmetre el continent americà per engrandir el seu poderós imperi, aquell on mai es ponia el Sol. El 12 d’octubre és la data que marca el començament d'una eradicació ètnica que ridiculitza el genocidi jueu, així com també l'inici del moviment d'esclaus des de costes africanes fins a les plantacions o mines.

Aquesta data només demostra l'obsessió espanyola per voler aparentar més del que realment són; de fer veure que la tenen molt grossa, més que ningú. Aquesta supèrbia i fatxenderia tant integrada dins l'ADN de l'espanyolisme és la que xoca frontalment amb valors com la igualtat, la tolerància, el cooperativisme, el respecte i la solidaritat que caracteritza la ideologia republicana. El nacionalisme espanyol (expansionista des de sempre) també xoca i segueix xocant amb la resta de pobles del seu voltant, als quals sempre han intentat sotmetre pel mitjà que fos.

El fet que l'independentisme i el catalanisme en general qüestioni la seva voluntat demostra que no saben fer bé la seva feina a l’hora de fer desaparèixer altres pobles. Ho han intentat per activa i per passiva, i no han aconseguit acabar amb les llengües dels pobles que han sotmès: català, gallec, quítxua, basc o aimara, són exemples que malgrat amb les armes s'han imposat sobre altra gent, no han assolit l'objectiu que els vençuts acabessin formant part de l'imaginari nacionalista espanyol. Els imperialistes han fracassat; ja van perdre les colònies americanes i d'ultramar, i el que queda del seu imperi està caient a trossos. L'espanyolisme, però, també fracassa al nostre país.

Els catalans ja hem fet prou, hem intentat poder ser acceptats amb bones condicions dins l'Estat espanyol. Però l’espanyolisme no ha fet res per procurar un encaix òptim. Algú s'hauria pensat fa 20 anys que la societat civil s'atreviria a convocar referèndums d'autodeterminació? Cada cop el catalanisme està trencant barreres mentals i barreres legals. Aquest fet és innegable, i els responsables del funcionament de l'Estat ho comencen a veure. Tot i així, s'aferren a la supèrbia i a la xuleria intentant evitar-ho, simulant que tot continua igual.

Aquí és on les JERC entrem per recordar-los que no tot està “atado y bien atado”, sinó que l'espanyolisme cada vegada està més caducat, que a Espanya l'hi queden pocs anys de vida. Les JERC posem de manifest que això de la hispanidad no va amb nosaltres i que mentre ens continuïn obligant a fer festa el dia 12 d'octubre, nosaltres continuarem cridant ben alt i ben fort que no som espanyols i que volem ser lliures. Per aquest motiu, les JERC ens vam mobilitzar el 12 d'octubre per dir que no tenim res a celebrar, per fer una botifarrada al seu nacionalisme intransigent i imperialista i per continuar-los demostrant que el seu estat té els dies comptats.