Segueix-nos:
< Tornar enrere

ASSEMBLEA NACIONAL DE LES DONES

04.10
2007
Caterina Albert

Caterina Albert



(L’Escala, 1869-1966)

La lògica ens diu que algú que escriu bé hauria de valorar-se per la seva obra i no pel seu sexe, religió o orientació sexual. Però malauradament no sempre és així. A la història de la literatura hi trobem molts casos de dones que signen les seves obres amb pseudònims masculins per tal de poder-se dedicar a escriure. Algunes no sabem encara ni sabrem que realment eren dones, d’altres les coneixem com Mary Ann Evans darrere el pseudònim de George Eliot. També la catalana Caterina Albert va trobar-se en la situació d’haver d’amagar el seu sexe i la seva identitat rere el pseudònim de Víctor Català.



La Caterina va ser escriptora, dramatúrga (encara que les companyies teatrals no se’n recordin) i amant de l’arqueologia i la pintura. Va formar-se de manera autodidacta en els àmbits artístics que li agradaven. Va adoptar el pseudònim de Víctor Català després de presentar-se als Jocs Florals d’Olot el 1989 amb l’obra La infanticida. L’obra, que presentava una anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva, provocà un gran escàndol. Solitud, escrita el 1905, és la seva novel·la més coneguda que traspassà fronteres i la consagrà.



Mercè Rodoreda (el 2008 es commemoren els 100 anys del seu naixement) va descriure Caterina Albert com “una dona que honora el nom de Catalunya”. Segurament, Catalunya no ha estat a l’alçada d’honorar-la com es mereixeria.


URL CURTA: http://www.jerc.cat/url/333233

Comparteix: