Segueix-nos:

Dir que els nens – i els homes – no ploren perquè això els fa massa sensibles i els apropa a les dones és un comentari masclista que porta als nens – ja des d’infants – a construir-se una identitat masculina allunyada de la feminitat, evitant tota una sèrie de gestos i actituds que es consideren femenins.

Es creu que els nens no han de manifestar les seves emocions, no han de mostrar-se excessivament sensibles ni implicar-se massa en les seves relacions emocionals i socials. Per tant, hi ha una construcció social de la identitat basada en estereotips de gènere. Perquè qualsevol persona ha de tenir dret a sentir i a expressar allò que sent com vulgui , MANIFESTEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Estereotips i clixés com que l’home, tradicionalment, beu cervesa mentre que la dona beu aigua perquè no li agrada tant l’alcohol formen part dels anomenats micromasclimes. Els micromasclismes són una sèrie de pràctiques i creences quotidianes que inclouen abusos i violències que atempten contra l’autonomia de les dones, i que resulten imperceptibles perquè són situacions normalitzades en la nostra societat.

Per tant, cal molta més feina per tal de denunciar-los, visibilitzar-los i fer que no es converteixin en creences instaurades, sobretot en els col·lectius més joves. Treballem per una societat on no hi hagi estereotips ni prejudicis per raó de gènere: DESMUNTEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

El control a través del mòbil o de les xarxes socials no és més que una altra mostra de la cultura patriarcal que, tradicionalment, estableix els rols de gènere d’una forma jeràrquica, justificant la dominació, el poder i el control dels homes sobre les dones; fonamentant ideològicament la violència masclista.

I és especialment preocupant com aquestes idees s’estan instaurant entre els joves, qui veuen com inevitable actituds com el control abusiu, les humiliacions, els menyspreus o l’aïllament. És més, les agressions verbals i psicològiques i el control – com a mostra de la gelosia – tendeixen a considerar-se una pràctica normalitzada en les relacions de parella entre joves. No s’ha de tolerar cap mostra de superioritat ni de control en una relació de parella: OPOSEM-NOS-HI, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Tenir relacions segures és un dret de totes les dones i, a més, essencial per motius de salut. Per això, quan una dona diu No a tenir relacions sense preservatiu significa que està prenent una decisió i no se l'ha de qüestionar. Creure que el motiu pel qual diu no va relacionat amb el seu caràcter, o perquè és una estreta, o perquè prefereix fer-se la difícil abans d'acabar acceptant és un signe més d'aquests valors masclistes de la nostra societat que pretenen que la dona tingui una actitud de submissió i accedeixi a qualsevol cosa, fins i tot, a…

És especialment important conscienciar el col·lectiu jove dels perills de les relacions sexuals sense anticonceptius i, per això reclamem formació, assessorament i recursos per treballar en aquesta direcció i acabar amb aquestes concepcions del paper submís de les dones - joves i grans - en les relacions íntimes. Qualsevol decisió d'una dona ha de ser respectada i acceptada: DEFENSEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Tenir relacions segures és un dret de totes les dones i, a més, essencial per motius de salut. Per això, quan una dona diu No a tenir relacions sense preservatiu significa que està prenent una decisió i no se l'ha de qüestionar. Creure que el motiu pel qual diu no va relacionat amb el seu caràcter, o perquè és una estreta, o perquè prefereix fer-se la difícil abans d'acabar acceptant és un signe més d'aquests valors masclistes de la nostra societat que pretenen que la dona tingui una actitud de submissió i accedeixi a qualsevol cosa, fins i tot, a…

És especialment important conscienciar el col·lectiu jove dels perills de les relacions sexuals sense anticonceptius i, per això reclamem formació, assessorament i recursos per treballar en aquesta direcció i acabar amb aquestes concepcions del paper submís de les dones - joves i grans - en les relacions íntimes. Qualsevol decisió d'una dona ha de ser respectada i acceptada: DEFENSEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Mirar les dones, tocar-les o fer-los-hi comentaris sexuals sobre el seu aspecte físic no és una ajuda cap a millorar la seva autoestima sinó una mostra d’aquesta concepció de la dona com un objecte físic i sexual que només té sentit si els homes aproven i “consumeixen”. En definitiva, un símptoma més de la societat masclista en la qual encara han de canviar moltes coses.

Cap persona ha de fer que la seva autoestima, el seu caràcter, la seva visió o la seva opinió depenguin dels altres i, molt menys, de comentaris o fets que les menyspreïn fins al punt de convertir-les en productes de consum. Denunciem qualsevol comentari sexual, masclista i menyspreable dintre de la nostra societat: RESPECTEM-NOS, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Seguint l’ideal d’amor romàntic es desenvolupen una sèrie de creences i imatges idealitzades al voltant de l’amor que, molts cops, porten a acceptar, normalitzar i justificar comportaments abusius i de dominació dels homes vers les dones, com la gelosia i el control. És important tenir clar que aquestes actituds no generen més que relacions desiguals on les dones es troben en una clara posició d’inferioritat.

Tots aquests comportaments no estan causats per les dones – ni perquè siguin massa simpàtiques, ni perquè hagin d’estar sempre amb la seva parella, ni perquè no tinguin paciència per tolerar-ho – sinó, únicament, pel comportament abusiu i de domini d’alguns homes en una parella. Les relacions han de ser igualitàries i lliures: EXPLIQUEM-HO, el tens ben a prop, #TrenquemElMasclisme!  

Comparteix: Seguir llegint...

Parlar de violència masclista no és només fer referència a agressions físiques i sexuals sinó que va molt més enllà. La violència psicològica, l’econòmica o la social també són tipus de violència d’igual gravetat i que cal combatre. 

Si ens centrem en el jovent, les situacions de violència viscudes per un major nombre de noies joves estan relacionades amb conductes com el control abusiu, l’aïllament i l’agressió verbal amb actituds de menyspreu, amenaces i gelosia -que responen conjuntament a la violència social i psicològica- essent aquesta última la més habitual, amb el 96,48%. Perquè no s’han de tolerar les humiliacions, els comentaris sexistes ni el control: COMBATEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme.

Comparteix: Seguir llegint...

El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat, d’una xacra que lluny de desaparèixer, s’agreuja dia a dia. Es tracta d’una greu vulneració dels drets humans fonamentals de les dones que destrossa vides, famílies i comunitats i que, per desgràcia, patim quotidianament. 

A més, existeixen noves formes de violència masclista, micromasclismes, violència psicològica o l'econòmica, que no són tan visibles i, per tant, resulten més difícils d'atacar; especialment entre la gent més jove. No, la violència masclista no són casos aïllats, no: CONSCIENCIEM-NOS, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme.

Comparteix: Seguir llegint...

El dret de les dones a escollir en tots els àmbits de la seva vida inclou, per suposat, l’àmbit laboral. Les dones no estan obligades ni a no treballar ni a ocupar-se de les feines de la llar sinó a decidir què és el que volen fer amb la seva vida. Però no sempre és així: les dades ens diuen que les dones pateixen més atur. Segons l'oficina estadística europea, la taxa d’ocupació dels homes és un 9,6% superior a la de les dones. A més, en el conjunt de la UE, un 31,8% de les dones que treballen ho…

I, a més, en l’àmbit laboral trobem moltes discriminacions per raó de gènere que van més enllà d’aquest dret a decidir. Parlem de la bretxa salarial: el sou de les dones, fent la mateixa feina que els homes, és un 19% inferior; diferència que s’incrementa si, a més, són mares, ja que llavors el seu sou és un 5% més inferior al de les dones treballadores sense fills. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), si se segueix en aquesta dinàmica, on les dones són víctimes d’una doble bretxa salarial, la igualtat no s’aconseguirà fins al 2084, és a dir, passades…

Comparteix: Seguir llegint...