Segueix-nos:

Tenir un fill és una decisió personal. Una decisió que ha de prendre qui l’ha de tenir, per tant, única i exclusivament la dona. I decidir no tenir-lo és tan lícit i moral com decidir tenir-lo. Però en la nostra societat aquesta idea no és encara predominant. Només cal recordar, per exemple, la reforma de la llei de l’avortament que volia dur a terme l’antic ministre de Justícia, Gallardón. O una altra dada derivada precisament d’aquesta idea negativa de l’avortament i de la manca d’ajudes i suports que hi ha: l’OMS calcula que, cada any, es produeixen uns 22 milions…

Davant de tot això, cal defensar no només el dret de les dones ha decidir lliurement com un dret bàsic sinó també que aquest dret essencial sigui exercit de forma segura, vigilant especialment entre els col·lectius de dones joves.  Cap dona ha de veure posada en risc la seva salut ni qüestionada la seva llibertat i integritat pel fet de no voler tenir un fill: DECIDIM, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme! 

Comparteix: Seguir llegint...

La lactància materna en espais públics és una pràctica que, actualment en la nostra societat, encara no està normalitzada. És més, són moltes les dones que en els últims mesos han denunciat situacions de discriminació, crítiques i rebuig al fet de donar el pit als seus fills en públic. Les persones que rebutgen aquesta pràctica addueixen a arguments com que és desagradable per a les persones del voltant, que és una manca de respecte i que és preferible i més higiènic fer-ho en un espai privat o més íntim.

Paradoxalment, vivim en una societat on ens escandalitzem per veure a una dona donant el pit al seu fill però no per veure-la despullada a anuncis de televisió o a cartells publicitaris; seguim veient la dona com un objecte de sexual i consum. Perquè una mare donant pit al seu fill és un acte humà, natural i necessari: NORMALITZEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Més del 40% de les dones declaren tenir dificultats en trobar roba de la seva talla, ja que denuncien que no hi ha una homogeneïtzació de les talles entre les diferents marques. Així, una noia que es compra uns pantalons d’una talla 40 en una botiga pot haver de comprar-se uns pantalons d’una talla 44 en una botiga d’una altra marca. 

A més, en el tallatge actual no trobem una situació basada en la realitat, ja que moltes marques consideren “talles grans” aquelles que representen un gruix elevat de la població, com per exemple, la 40; cosa que acaba donant un missatge erroni sobre quin és el model de cos “ideal” i que representa un perill per a la salut de les persones joves. No hem d’oblidar que els trastorns de comportament alimentari són cada cop més presents entre la joventut i cada vegada es manifesten més aviat. Exigim un tallatge igual a totes les empreses de moda, tot respectant els…

Comparteix: Seguir llegint...

La seguretat no fa referència només a l'absència de delictes sinó, sobretot, a la percepció de viure sense por i poder dur a terme la vida quotidiana amb llibertat. I, respecte aquest tema, les dones i la gent gran són els sectors de la població que, tot i patir menys delictes dels tipificats policialment, són els qui se senten més insegurs. A més, les dones joves són les que, en major nombre, se senten insegures al caminar soles per la nit.

La solució davant d’aquest fet no és creure que aquesta sensació d’inseguretat – i les agressions sexuals que es produeixen a les nits – s’evitarien si les dones no es vestissin provocativament o si esquivessin els carrers més foscos sinó que cal afrontar el problema entenent que els agressors en són els únics culpables i que cal implementar mesures de sociabilitat i convivència. Dissenyem uns espais públics amb més seguretat real per a homes i dones: CONSTRUÏM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

La seguretat no fa referència només a l'absència de delictes sinó, sobretot, a la percepció de viure sense por i poder dur a terme la vida quotidiana amb llibertat. I, respecte aquest tema, les dones i la gent gran són els sectors de la població que, tot i patir menys delictes dels tipificats policialment, són els qui se senten més insegurs. A més, les dones joves són les que, en major nombre, se senten insegures al caminar soles per la nit.

La solució davant d’aquest fet no és creure que aquesta sensació d’inseguretat – i les agressions sexuals que es produeixen a les nits – s’evitarien si les dones no es vestissin provocativament o si esquivessin els carrers més foscos sinó que cal afrontar el problema entenent que els agressors en són els únics culpables i que cal implementar mesures de sociabilitat i convivència. Dissenyem uns espais públics amb més seguretat real per a homes i dones: CONSTRUÏM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

La cossificació és l'acte de representar o tractar una persona com a un objecte i jutjar-la segons el seu cos i no pas per la persona que és. 

Així, només veure la dona pel seu aspecte físic, fer-li comentaris de tipus sexual o mirar-li els pits mentre ella està parlant són algunes de les mostres d’aquesta objectivització i de la idea que les dones són un producte sexual a consumir. I lluny de desaparèixer, la nostra societat consumista no ha fet més que agreujar-ho. Per tant cal visibilitzar i denunciar al màxim aquesta forma de violència masclista de caire simbòlic que sovint passa desapercebuda i que es fomenta a través dels mitjans de comunicació, la publicitat, les revistes, o els videojocs, entre altres. Perquè les dones i qualsevol…

Comparteix: Seguir llegint...

Dir que els nens – i els homes – no ploren perquè això els fa massa sensibles i els apropa a les dones és un comentari masclista que porta als nens – ja des d’infants – a construir-se una identitat masculina allunyada de la feminitat, evitant tota una sèrie de gestos i actituds que es consideren femenins.

Es creu que els nens no han de manifestar les seves emocions, no han de mostrar-se excessivament sensibles ni implicar-se massa en les seves relacions emocionals i socials. Per tant, hi ha una construcció social de la identitat basada en estereotips de gènere. Perquè qualsevol persona ha de tenir dret a sentir i a expressar allò que sent com vulgui , MANIFESTEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Estereotips i clixés com que l’home, tradicionalment, beu cervesa mentre que la dona beu aigua perquè no li agrada tant l’alcohol formen part dels anomenats micromasclimes. Els micromasclismes són una sèrie de pràctiques i creences quotidianes que inclouen abusos i violències que atempten contra l’autonomia de les dones, i que resulten imperceptibles perquè són situacions normalitzades en la nostra societat.

Per tant, cal molta més feina per tal de denunciar-los, visibilitzar-los i fer que no es converteixin en creences instaurades, sobretot en els col·lectius més joves. Treballem per una societat on no hi hagi estereotips ni prejudicis per raó de gènere: DESMUNTEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

El control a través del mòbil o de les xarxes socials no és més que una altra mostra de la cultura patriarcal que, tradicionalment, estableix els rols de gènere d’una forma jeràrquica, justificant la dominació, el poder i el control dels homes sobre les dones; fonamentant ideològicament la violència masclista.

I és especialment preocupant com aquestes idees s’estan instaurant entre els joves, qui veuen com inevitable actituds com el control abusiu, les humiliacions, els menyspreus o l’aïllament. És més, les agressions verbals i psicològiques i el control – com a mostra de la gelosia – tendeixen a considerar-se una pràctica normalitzada en les relacions de parella entre joves. No s’ha de tolerar cap mostra de superioritat ni de control en una relació de parella: OPOSEM-NOS-HI, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Tenir relacions segures és un dret de totes les dones i, a més, essencial per motius de salut. Per això, quan una dona diu No a tenir relacions sense preservatiu significa que està prenent una decisió i no se l'ha de qüestionar. Creure que el motiu pel qual diu no va relacionat amb el seu caràcter, o perquè és una estreta, o perquè prefereix fer-se la difícil abans d'acabar acceptant és un signe més d'aquests valors masclistes de la nostra societat que pretenen que la dona tingui una actitud de submissió i accedeixi a qualsevol cosa, fins i tot, a…

És especialment important conscienciar el col·lectiu jove dels perills de les relacions sexuals sense anticonceptius i, per això reclamem formació, assessorament i recursos per treballar en aquesta direcció i acabar amb aquestes concepcions del paper submís de les dones - joves i grans - en les relacions íntimes. Qualsevol decisió d'una dona ha de ser respectada i acceptada: DEFENSEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...