Segueix-nos:

Moltes empreses generen productes destinats al públic femení que, tot i ser idèntics als masculins, tenen un etiquetatge diferent i, el que és rellevant, un cost més elevat; arribant, fins i tot, a ser entre el 20% i el 50% més cars. Això és el que s’anomena Taxa Rosa: la diferència de preu que paguem les dones per a determinats productes, com ara el cost de perruqueries, cremes, maquinetes d’afaitar, sabons o joguines per a infants.

En el context actual on la bretxa salarial és encara present, les dones, tot i cobrar menys que els homes per a fer la mateixa feina (fins a un 25% inferior segons l’informe de Desenvolupament Humà 2015 de l’ONU), patim una precarització del mercat laboral. És una arma de doble fil que fa pagar a aquell col·lectiu discriminat un major preu. Irònicament, moltes investigacions demostren que només una minoria és la que té com a preferit el color rosa. Ara bé, va descobrir-se que si es destinava aquest color als productes per a dones s’augmentaven les ventes i s’obtenia un…

Comparteix: Seguir llegint...

Moltes empreses generen productes destinats al públic femení que, tot i ser idèntics als masculins, tenen un etiquetatge diferent i, el que és rellevant, un cost més elevat; arribant, fins i tot, a ser entre el 20% i el 50% més cars. Això és el que s’anomena Taxa Rosa: la diferència de preu que paguem les dones per a determinats productes, com ara el cost de perruqueries, cremes, maquinetes d’afaitar, sabons o joguines per a infants.

En el context actual on la bretxa salarial és encara present, les dones, tot i cobrar menys que els homes per a fer la mateixa feina (fins a un 25% inferior segons l’informe de Desenvolupament Humà 2015 de l’ONU), patim una precarització del mercat laboral. És una arma de doble fil que fa pagar a aquell col·lectiu discriminat un major preu. Irònicament, moltes investigacions demostren que només una minoria és la que té com a preferit el color rosa. Ara bé, va descobrir-se que si es destinava aquest color als productes per a dones s’augmentaven les ventes i s’obtenia un…

Comparteix: Seguir llegint...

Les tasques domèstiques, que inclouen la cura de persones i d'altres activitats com el manteniment dels equipaments, la neteja o la cuina, han estat, tradicionalment, i encara són realitzades majoritàriament per les dones, però normalment són feines poc reconegudes econòmicament – tot sovint a partir de l’economia submergida – o, fins i tot, no reconegudes directament al ser realitzades per les pròpies dones de la llar. 

Així, segons dades de l’Idescat, ens trobem amb un model d’especialització per sexe on el 54% de les dones realitza la totalitat de les feines de la seva llar, enfront de només un 3% en el cas dels homes. I aquest fet no es justifica biològicament, tot dient que les dones estan més ben preparades o que fan millor aquestes tasques, ni per qüestió directament laboral ja que són moltes les dones que han de compaginar les seves hores de feina amb tenir cura de la casa. Per una llar on les tasques es distribueixin de forma equitativa i no…

Comparteix: Seguir llegint...

El sexisme és una de les grans problemàtiques que impedeixen el lliure gaudi i la convivència de totes les persones, també en els espais d'oci. Una agressió sexista és una agressió física o no, exercida sobre una persona per motius de gènere o orientació sexual.

Així, alguns exemples d’aquestes conductes són comentaris ofensius i/o degradants, abusos verbals o qualsevol altre comportament hostil com insults, burles, comentaris despectius sobre la persona, floretes indesitjades, etc., que tenen per objectiu ridiculitzar a una persona o grup. També ho són formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que violentin o no agradin a la persona o grup que els pateix. És essencial recordar que cap agressió és tolerable ni justificable. Un abús de poder d’una persona cap a una altra no és un malentès.Cada persona té els seus límits i poden variar en funció de vivències personals.…

Comparteix: Seguir llegint...

El sexisme és una de les grans problemàtiques que impedeixen el lliure gaudi i la convivència de totes les persones, també en els espais d'oci. Una agressió sexista és una agressió física o no, exercida sobre una persona per motius de gènere o orientació sexual.

Així, alguns exemples d’aquestes conductes són comentaris ofensius i/o degradants, abusos verbals o qualsevol altre comportament hostil com insults, burles, comentaris despectius sobre la persona, floretes indesitjades, etc., que tenen per objectiu ridiculitzar a una persona o grup. També ho són formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que violentin o no agradin a la persona o grup que els pateix. És essencial recordar que cap agressió és tolerable ni justificable. Un abús de poder d’una persona cap a una altra no és un malentès.Cada persona té els seus límits i poden variar en funció de vivències personals.…

Comparteix: Seguir llegint...

Moltes vegades hi ha homes que creuen que si li tiren floretes a una dona quan se la creuen pel carrer es demostra que són molt més cavallerosos, atents i elegants. I que això és necessari i inevitable, ja que si la dona és bonica se li ha de dir i demostrar, de manera que ella també se sentirà més afalagada i, per tant, millor.

Però aquests comportaments no són més que una altra mostra de la societat masclista en la qual, desgraciadament, encara vivim i que situa les dones permanentment en un aparador perquè els homes les observin, les jutgin i, en definitiva, les consumeixin. I hem de tenir molt clar i explicar que aquesta costum de tirar floretes a les dones per a demostrar que un és més home i ho pot dir tot, no és només de les anteriors generacions sinó que és ben present entre els més joves i, amb les xarxes socials, pot adoptar noves formes. Exigim que tota la…

Comparteix: Seguir llegint...

Tenir un fill és una decisió personal. Una decisió que ha de prendre qui l’ha de tenir, per tant, única i exclusivament la dona. I decidir no tenir-lo és tan lícit i moral com decidir tenir-lo. Però en la nostra societat aquesta idea no és encara predominant. Només cal recordar, per exemple, la reforma de la llei de l’avortament que volia dur a terme l’antic ministre de Justícia, Gallardón. O una altra dada derivada precisament d’aquesta idea negativa de l’avortament i de la manca d’ajudes i suports que hi ha: l’OMS calcula que, cada any, es produeixen uns 22 milions…

Davant de tot això, cal defensar no només el dret de les dones ha decidir lliurement com un dret bàsic sinó també que aquest dret essencial sigui exercit de forma segura, vigilant especialment entre els col·lectius de dones joves.  Cap dona ha de veure posada en risc la seva salut ni qüestionada la seva llibertat i integritat pel fet de no voler tenir un fill: DECIDIM, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme! 

Comparteix: Seguir llegint...

La lactància materna en espais públics és una pràctica que, actualment en la nostra societat, encara no està normalitzada. És més, són moltes les dones que en els últims mesos han denunciat situacions de discriminació, crítiques i rebuig al fet de donar el pit als seus fills en públic. Les persones que rebutgen aquesta pràctica addueixen a arguments com que és desagradable per a les persones del voltant, que és una manca de respecte i que és preferible i més higiènic fer-ho en un espai privat o més íntim.

Paradoxalment, vivim en una societat on ens escandalitzem per veure a una dona donant el pit al seu fill però no per veure-la despullada a anuncis de televisió o a cartells publicitaris; seguim veient la dona com un objecte de sexual i consum. Perquè una mare donant pit al seu fill és un acte humà, natural i necessari: NORMALITZEM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...

Més del 40% de les dones declaren tenir dificultats en trobar roba de la seva talla, ja que denuncien que no hi ha una homogeneïtzació de les talles entre les diferents marques. Així, una noia que es compra uns pantalons d’una talla 40 en una botiga pot haver de comprar-se uns pantalons d’una talla 44 en una botiga d’una altra marca. 

A més, en el tallatge actual no trobem una situació basada en la realitat, ja que moltes marques consideren “talles grans” aquelles que representen un gruix elevat de la població, com per exemple, la 40; cosa que acaba donant un missatge erroni sobre quin és el model de cos “ideal” i que representa un perill per a la salut de les persones joves. No hem d’oblidar que els trastorns de comportament alimentari són cada cop més presents entre la joventut i cada vegada es manifesten més aviat. Exigim un tallatge igual a totes les empreses de moda, tot respectant els…

Comparteix: Seguir llegint...

La seguretat no fa referència només a l'absència de delictes sinó, sobretot, a la percepció de viure sense por i poder dur a terme la vida quotidiana amb llibertat. I, respecte aquest tema, les dones i la gent gran són els sectors de la població que, tot i patir menys delictes dels tipificats policialment, són els qui se senten més insegurs. A més, les dones joves són les que, en major nombre, se senten insegures al caminar soles per la nit.

La solució davant d’aquest fet no és creure que aquesta sensació d’inseguretat – i les agressions sexuals que es produeixen a les nits – s’evitarien si les dones no es vestissin provocativament o si esquivessin els carrers més foscos sinó que cal afrontar el problema entenent que els agressors en són els únics culpables i que cal implementar mesures de sociabilitat i convivència. Dissenyem uns espais públics amb més seguretat real per a homes i dones: CONSTRUÏM-HO, el tenim ben a prop, #TrenquemElMasclisme!

Comparteix: Seguir llegint...