Segueix-nos:

Segons algunes tradicions, el 14 de febrer és conegut com el dia dels enamorats o Sant Valentí, una data que no forma part de la cultura popular dels Països Catalans. Malgrat tenir les nostres pròpies diades com són Sant Jordi o Sant Dionís, durant aquestes setmanes, els carrers i les xarxes socials s’omplen d’anuncis perquè els enamorats puguin expressar el seu amor. Una visió de l’amor purament romàntica que perpetua els rols i els estereotips de gènere.

Darrera aquest dia s’amaga el mite de l’amor romàntic, es troba present en pel·lícules, contes, sèries, anuncis, el llenguatge,… i està tan normalitzat i arrelat a les nostres vides que és difícil de desprendre’s d’ell, fet que augmenta els factors de risc a l’hora de viure situacions de violència masclista i es creen unes conductes de control sota aquesta idealització de l’amor i la parella. El mite de l'amor romàntic és una manera d'entendre les relacions de parella, originat a partir d’estereotips i creences de la societat, que estableix uns determinats models de feminitat i masculinitat; generant en les relacions…

Comparteix: Seguir llegint...

Avui, dissabte 11 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el desembre del 2015. L’objectiu que es planteja amb aquesta diada és la sensibilització i conscienciació per aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per les dones i les nenes, a més d’assolir la igualtat de gènere i l’empoderament d’aquestes en aquest camp.  

Si fem un repàs de les dones en la ciència guardonades amb el  Premi Nobel en n’adonarem que des del 1903 quan Marie Curie va obtenir el Premi Nobel de Física, només aquest premi l’han obtingut 17 dones més, l’últim l’any 2015 va ser per YouYou Tu amb el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina. Les dades d’informes com “Científiques en Xifres 2015” mostren com el nombre de dones matriculades a carreres universitàries supera al d’homes, no obstant la distribució és bastant desigual en diferents disciplines, a les enginyeries el percentatge de dones decau fins al 30,4%. A mesura que…

Comparteix: Seguir llegint...

Les JERC ens sumem, com cada 6 de febrer, a commemorar al dia internacional de tolerància zero amb la mutilació genital, denunciant aquesta pràctica que comprèn tots els procediments que comporten una resecció parcial o total dels genitals externs femenins o alguna altra lesió causada a tals òrgans per motius no mèdics.

La mutilació genital femenina és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i les nenes, s'efectua quasi sempre en menors i per tant constitueix una violació dels drets dels infants, viola també els drets a la salut, la seguretat i la integritat física de la persona. Aquesta pràctica només comporta danys, pot produir des de diverses complicacions immediates com dolor intens, hemorràgies, febre, infeccions, lesions en teixits genitals adjacents, i conseqüències a llarg termini com infeccions urinàries, problemes vaginals, menstruals, sexuals i inclús la mort. Les diferents organitzacions internacionals han donat resposta a aquest fet aprovant…

Comparteix: Seguir llegint...

Ara que arriben festes és un bon moment per reflexionar sobre què regalem. Any rere any, quan arriba les campanyes comercials, seguim sent conscients del sexisme que envolta les nostres tradicions. Molts productes de consum augmenten la seva tirada publicitària quan s’apropen aquestes dates, i és necessari fer reflexió de l’impacte social d’aquest fenomen ja que el missatge publicitari que desprenen molts productes és clarament sexista. Bústies plenes de catàlegs i promocions, aparadors, anuncis de televisió i de ràdio, carregats de publicitat sexista, que divideix i dirigeix els jocs i el consum en general sota el prisma del gènere, és…

Ja en els jocs infantils, durant les primeres etapes de la vida, s’ensenya clarament —de manera més o menys subtil— el paper esbiaixat que home i dona han de tenir i desenvolupar durant la seva vida. Són especialment poderosos i perillosos perquè van dirigits a un públic molt vulnerable com són els infants, en una etapa especial de socialització que pot condicionar el seu futur. Els nens també poden ser princeses si així ho volen, també poden ser pares, també poden crear la seva pròpia pastisseria. Les nenes poden ser policies, jugar a ser constructores i marcar les seves pròpies…

Comparteix: Seguir llegint...

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista defineix la violència masclista com “la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Així la violència masclista i les situacions masclistes que encara perduren en la nostra societat són moltes i arreu. Intimidar una dona és violència masclista. I abusar-ne sexualment. I no deixar que la teva parella es posi una faldilla perquè creus que és massa curta. I controlar-li el mòbil. I fixar quins diners es pot gastar i quins no. I que les dones cobrin menys per fer la mateixa feina. I que paguin més per uns mateixos productes que diuen que són especialitzats. I que encara hi hagi nenes que estiguin en risc de patir una mutilació genital. Conscienciem-nos, reivindiquem…

Comparteix: Seguir llegint...

Moltes empreses generen productes destinats al públic femení que, tot i ser idèntics als masculins, tenen un etiquetatge diferent i, el que és rellevant, un cost més elevat; arribant, fins i tot, a ser entre el 20% i el 50% més cars. Això és el que s’anomena Taxa Rosa: la diferència de preu que paguem les dones per a determinats productes, com ara el cost de perruqueries, cremes, maquinetes d’afaitar, sabons o joguines per a infants.

En el context actual on la bretxa salarial és encara present, les dones, tot i cobrar menys que els homes per a fer la mateixa feina (fins a un 25% inferior segons l’informe de Desenvolupament Humà 2015 de l’ONU), patim una precarització del mercat laboral. És una arma de doble fil que fa pagar a aquell col·lectiu discriminat un major preu. Irònicament, moltes investigacions demostren que només una minoria és la que té com a preferit el color rosa. Ara bé, va descobrir-se que si es destinava aquest color als productes per a dones s’augmentaven les ventes i s’obtenia un…

Comparteix: Seguir llegint...

Moltes empreses generen productes destinats al públic femení que, tot i ser idèntics als masculins, tenen un etiquetatge diferent i, el que és rellevant, un cost més elevat; arribant, fins i tot, a ser entre el 20% i el 50% més cars. Això és el que s’anomena Taxa Rosa: la diferència de preu que paguem les dones per a determinats productes, com ara el cost de perruqueries, cremes, maquinetes d’afaitar, sabons o joguines per a infants.

En el context actual on la bretxa salarial és encara present, les dones, tot i cobrar menys que els homes per a fer la mateixa feina (fins a un 25% inferior segons l’informe de Desenvolupament Humà 2015 de l’ONU), patim una precarització del mercat laboral. És una arma de doble fil que fa pagar a aquell col·lectiu discriminat un major preu. Irònicament, moltes investigacions demostren que només una minoria és la que té com a preferit el color rosa. Ara bé, va descobrir-se que si es destinava aquest color als productes per a dones s’augmentaven les ventes i s’obtenia un…

Comparteix: Seguir llegint...

Les tasques domèstiques, que inclouen la cura de persones i d'altres activitats com el manteniment dels equipaments, la neteja o la cuina, han estat, tradicionalment, i encara són realitzades majoritàriament per les dones, però normalment són feines poc reconegudes econòmicament – tot sovint a partir de l’economia submergida – o, fins i tot, no reconegudes directament al ser realitzades per les pròpies dones de la llar. 

Així, segons dades de l’Idescat, ens trobem amb un model d’especialització per sexe on el 54% de les dones realitza la totalitat de les feines de la seva llar, enfront de només un 3% en el cas dels homes. I aquest fet no es justifica biològicament, tot dient que les dones estan més ben preparades o que fan millor aquestes tasques, ni per qüestió directament laboral ja que són moltes les dones que han de compaginar les seves hores de feina amb tenir cura de la casa. Per una llar on les tasques es distribueixin de forma equitativa i no…

Comparteix: Seguir llegint...

El sexisme és una de les grans problemàtiques que impedeixen el lliure gaudi i la convivència de totes les persones, també en els espais d'oci. Una agressió sexista és una agressió física o no, exercida sobre una persona per motius de gènere o orientació sexual.

Així, alguns exemples d’aquestes conductes són comentaris ofensius i/o degradants, abusos verbals o qualsevol altre comportament hostil com insults, burles, comentaris despectius sobre la persona, floretes indesitjades, etc., que tenen per objectiu ridiculitzar a una persona o grup. També ho són formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que violentin o no agradin a la persona o grup que els pateix. És essencial recordar que cap agressió és tolerable ni justificable. Un abús de poder d’una persona cap a una altra no és un malentès.Cada persona té els seus límits i poden variar en funció de vivències personals.…

Comparteix: Seguir llegint...

El sexisme és una de les grans problemàtiques que impedeixen el lliure gaudi i la convivència de totes les persones, també en els espais d'oci. Una agressió sexista és una agressió física o no, exercida sobre una persona per motius de gènere o orientació sexual.

Així, alguns exemples d’aquestes conductes són comentaris ofensius i/o degradants, abusos verbals o qualsevol altre comportament hostil com insults, burles, comentaris despectius sobre la persona, floretes indesitjades, etc., que tenen per objectiu ridiculitzar a una persona o grup. També ho són formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que violentin o no agradin a la persona o grup que els pateix. És essencial recordar que cap agressió és tolerable ni justificable. Un abús de poder d’una persona cap a una altra no és un malentès.Cada persona té els seus límits i poden variar en funció de vivències personals.…

Comparteix: Seguir llegint...