Segueix-nos:

Una sola violeta no fa el camp lila, però tan sols una dona assassinada, augmenta de forma exagerada una llarga llista de feminicidis que sovint es tendeix a alleugerir amb un argument que encara avui és fonament d’una societat patriarcal i masclista: “L’estimava tant, que la va matar”. 

Avui el País Valencià ha despertat amb una violeta menys en aquest camp lila que s’ha tenyit de roig. No només ens maten a nosaltres, també ens maten a les filles. Un home de 28 anys capaç de degollar la seva filla de dos anys (i no ho direm de manera més planera perquè la realitat és dura com la paraula “degollar” mateixa), no és home. Aquest acte de violència extrema, demostra que els feminicidis són una de les facetes més mortíferes del patriarcat. Demostra que no entén d’orígens ètnics, que no fa distincions socials, que no entén d’edats i…

Comparteix: Seguir llegint...

Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 24 de desembre de 1874 - Tolosa de Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) Mestra i política.

Filla de Manuel Yarza Lavilla i de Lorenza Planas Ramis.  El pare treballava de sabater per a l’exèrcit i quan feia pocs mesos que havia nascut la Nativitat, es va haver de traslladar amb tota la família a la plaça militar de Saragossa. El 1876, quatre anys més tard, es desplaçaven tots a Barcelona. Del 1904 al 1905 cursà estudis de mestra a Osca, i el 1906 començà a exercir com a tal en diverses poblacions, el juny de 1930 va ser nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat. El 1931, amb l’arribada de la República va constituir a…

Comparteix: Seguir llegint...

Manuela Ballester i Vilaseca (València,17 de novembre 1908 - Berlín, 7 de  novembre de 1994) Pintora, cartelista i dissenyadora

Filla de l'escultor valencià Antoni Ballester Aparicio i germana d'altres futurs artistes: Antoni, escultor, i Rosa i Josefina, ambdues grabadores. Els seus estudis artistics es desenvoluparen a l'escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Al concloure els seus estudis centrà la seua activitat tan a la pintura com a la il·lustració i el disseny de cartells.   A partir de 1929 i durant els anys republicans destaquen les seues col·laboracions com a il·lustradora en revistes com les libertàries Estudios (1928-1937) i Orto (1932- 1934), o la marxista Nueva Cultura (1935-1937), així com la col·lecció Nostra Novel·la (1930-1931). En aquests anys concursaría també en diversos certàmens i…

Comparteix: Seguir llegint...

Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 31 d’agost de 1902 – Mèxic DF, 2 d'agost de 1980)

Estudià a l'Institut de la Dona que Treballa. Va exercir com a modista i professora de confecció a la Unión Industrial Algodonera i més tard esdevingué funcionaria pública a l'Ajuntament de Barcelona. La seva vida política començà al costat d’Estat Català, i va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Militant, doncs, des de la seva fundació en va ser una de les mes destacades oradores i propagandístiques, defensora de la igualtat de les dones i dels seus drets. Va ser articulista en diverses publicacions com ara La Humanitat i L’Opinió, i també Foment, Companya o Fornal. La seva activitat en aquest camp se centra en la projecció política femenina,…

Comparteix: Seguir llegint...

MILDRED DRESSELHAUS (Bronx, 11 de novembre de 1930 – Cambridge 20 de febrer de 2017) Física i nanotecnóloga nord-americana coneguda com la "reina de la ciència del carboni", va ser la primera catedràtica i catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.

Va ser la directora de l'Oficina de Ciència en el Departament d'Energia de EE.UU. i  presidenta del consell de govern de l'Institut Nord-americà de Física. També va ser presidenta de la Societat Física Nord-americana, la primera dona presidenta de l'Associació Nord-americana per a l'Avançament de la Ciència, i tresorera de l'Acadèmia Nacional de Ciències. Dresselhaus va dedicar molt temps a recolzar els esforços per promoure l'augment de la participació de les dones en la física. Va ser defensora de la integració de les dones en la ciència. Així ho relatava: tenia una plaça d'investigació al MIT Lincoln Labs, i òbviament vam ser…

Comparteix: Seguir llegint...

La pressió estètica és l’estereotip de dona ideal i impossible que ens imposa la societat i que genera frustració, obsessió i riscos de salut en les dones. També aplica mesures estrictes en la medicació, operacions quirúrgiques i sense anar gaire lluny en l’alimentació, per arribar a un ideal de bellesa. Cada vegada més els estereotips de gènere s’enforteixen i es consoliden, perpetuant els rols imposats per la societat.

És en les grans multinacionals de la moda, el cinema i els mitjans de comunicació on s’han imposat un model de dona perfecta concebuda gairebé de manera exclusiva com una joguina la funció de la qual és encisar els homes. Aquest model, imposa un patró estètic establert que tan sols cerca plaure i la dona queda concebuda merament com un objecte per fer gaudir. A través de les revistes, el maquillatge, la moda, els cabells, la depilació, les operacions quirúrgiques, les cremes, les peces de roba que dissimulen parts del cos, els productes dietètics, fàrmacs per aprimar, entre d’altres s’intenta…

Comparteix: Seguir llegint...

Rosalind Elsie Franklin (Londres, 25 de juliol de 1920 – 16 d'abril de 1958)  Científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de DNA. La seva vida i carrera són destacades per moltes raons, entre elles, per les seves importants aportacions a la ciència i per ser el clar exemple del difícil paper de les dones en la comunitat científica i en la societat. En realitat aquesta jove científica anglesa, és una peça clau en la ciència moderna, en particular en la biologia a causa de les…

El 1941 Rosalind Franklin es va graduar en física, química i matemàtiques a la Universitat de Cambridge al Newnham College, en el col·legi major femení. Tot i això, en aquests anys Cambridge no atorgava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava com a part del claustre i limitava el nombre de doctorandes a un 10%. Així enmig de tot això Franklin va obtenir el seu doctorat en química física amb el seu treball en les microestructures del carbó i del grafit en 1945.   Després de la guerra va anar a treballar a París, va aprendre la difracció…

Comparteix: Seguir llegint...

El passat 28 de juny les Joventuts d’Esquerra Republicana vam celebrar un acte en commemoració dels 80 anys de la creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ). En aquest acte vam comptar amb la presència de Carla Masmiquel, portaveu de l’Assemblea Nacional de la Dona de les JERC; de Pau Morales, portaveu nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana; Elena Masó, historiadora experta en l’estudi del paper de les dones durant la República; i Alfred Bosch, regidor a l’Ajuntament de Barcelona i historiador.

Alfred Bosch va destacar com, fa 80 anys, amb fets com la creació de l’ANDJ es mostrava evident que les dones eren conscients que la política també havia de ser necessàriament per a elles i que, tot i la duresa i les frustracions d’aquell context, que va acabar amb la Guerra civil i la dictadura, n’hem d’aprendre i veure com, actualment, encara ens queda feina per a fer. “No podrem parlar d’un escenari polític normalitzat fins que les dones siguin al poder d’una forma real per poder canviar les coses”. Posteriorment, Elena Masó, va explicar la història i el context…

Comparteix: Seguir llegint...

Dimecres 28 de juny a les 7 de la tarda a l’auditori del Centre Cívic Cotxeres Borrell, al carrer Viladomat número 2 de Barcelona, comptarem amb la presència d’Elena Masó, historiadora experta en l’estudi del paper de les dones durant la República; Alfred Bosch, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per ERC i historiador, i Pau Morales, actual portaveu nacional de les JERC, per commemorar el 80è aniversari de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ).

Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència per recordar juntes l’aniversari de la creació de l’Aliança i per reivindicar, juntes, la importància del paper de les dones en la República.

Comparteix: Seguir llegint...

DOLORS ANGLADA I SARRIERA, coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 29 d'octubre de 1892– Tiana, 12 de setembre de 1984)  

Narradora infantil i dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l'època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatives del gènere a la preguerra. En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París col·laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà, per exemple, amb Francesc Macià o Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d'amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d'Espanya. Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i…

Comparteix: Seguir llegint...