Sants i Montjuïc
El districte de Sants-Montjuïc és el Districte III de Barcelona, un dels deu en els que es divideix la ciutat. És el més extens de Barcelona amb una superfície de 2.090 hectàrees.
Trobem els següents barris: Hostafrancs, La Bordeta, Montjuïc, Poble-Sec, Font de la Guatlla - Magòria, Sants i La Marina - Zona Franca.
L'1 de gener de 2005 hi vivien 177.636 habitants.
El districte de Sants-Montjuïc està situat al sud de la ciutat de Barcelona. És fruit de la divisió territorial de la ciutat feta l'any 1984, la Barcelona dels 10 districtes. S'agruparen bàsicament els antics districtes II (Montjuïc i el Poble-sec) i VII (Sants - Hostafrancs - La Bordeta).
Els límits actuals de Sants-Montjuïc són els termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat; l'avinguda de Madrid i el carrer de Berlín que limiten amb el Districte de Les Corts; els carrers de Numància, de Tarragona, l'avinguda d'en Josep Tarradellas i el Paral·lel, que marquen la separació amb els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella, i el mar.
Després de la nova divisió territorial, una part del vell districte VII, el barri de Sol de baix, més vinculat al barri de Les Corts, fou segregada en benefici d'aquest antic municipi. Això va canviar l'actual límit de Sants amb Les Corts, passant a ser l'avinguda de Madrid en lloc de la Travessera de Les Corts com era anteriorment.
Sants
Sants és un barri del districte barcelonès de Sants-Montjuïc. Fou municipi independent fins a l'entrada en vigor del Decret d'Agregació el 20 d'abril de 1897, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'havien d'integrar al de Barcelona.
El barri, està creuat per la ronda del mig, així com per les vies del tren. Té un important eix comercial, l'anomenat carretera de Sants, formada pels carrers de la Creu Coberta, a Hostafrancs, i el carrer de Sants.
Al segle XIX, fou un barri obrer amb diverses fàbriques tèxtils, entre altres cal destacar per la seva importància les del Vapor Vell, convertida en biblioteca i escola l'any 2001, i l'Espanya Industrial, el Vapor Nou, convertit en parc l'any 1983.
El barri disposa d'una important xarxa cultural i associativa que s'agrupa en una coordinadora d'entitats anomenada Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Entre moltes cal destacar els Centre cívic de les Cotxeres de Sants i del Casinet, la associació de veïns Centre Social de Sants, l'Orfeó de Sants amb més de cent anys d'història, el Centre Catòlic, la Unió Esportiva de Sants que compta amb una secció ciclista responsable de l'organització de la Volta Ciclista a Catalunya i el Club Esportiu Mediterrani. En el marc de les entitats de cultura popular i tradicional Sants disposa de colla de castellers coneguts en aquest món amb el nom dels borinots, tres grups de diables (els de Sants, les Guspires i els Barrufets), colla de gegants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments alternatius tenen una forta presència organitzada al voltant de les Festes majors alternatives i de diversos espais ocupats convertits en habitatges o centres socials com Can Vies o l'antiga fàbrica Hamsa al barri d'Hostafrancs.
La festa major del barri se celebra al voltant del 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu, patró del barri. Diversos carrers es guarneixen per l'ocasió amb muntatges efímers i una programació d'activitats per a tots els públics.
A principis d'octubre te lloc el Cros Popular de Sants, memorial Eugeni Giralt, una cursa que troba les seves arrels més llunyanes a mitjans dels anys 30 del segle XX, quan era organitzada per l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant. Actualment la cursa es organitzada pel Club Camins Esportius de Sants.
Hostafrancs
Hostafrancs és un barri de Barcelona que prèn el nom de l'hostal construït a mitjans del segle XIX per Joan Corrades i Bosch, qui comprà el terreny el 1840 i li donà el nom del poble d'on era originari, Hostafrancs, a la Segarra. Molt aviat aquest hostal es faria conegut entre aquells que feien ús sovint de la carretera de Madrid i volien descansar o pernoctar un cop eren tancades les muralles de Barcelona, degut a la proximitat d'aquest al Portal de Sant Antoni i degut a la distància a salvaguardar de la muralla, es construí molt proper a la Creu Coberta. Aquest hostal s'ubicava on ara trobem el cinema Arenes, afectat pel PERI d'Hostafancs amb la intenció de fer arribar el carrer Diputació fins a Gran Via.
Originalment el terreny que esdevindria Hostafrancs va pertànyer al terme municipal de Santa Maria de Sants, futur Sants. L’any 1839 la Diputació Provincial va desvincular el sector que anava del Pont d'en Rabassa a la Creu Coberta per passar-lo a Barcelona. Tot i això fins al 1868 l’Església de Santa Maria de Sants va mantenir el control sobre aquella zona.
Poble Sec
El Poble-sec és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Té al voltant de les 70 hectàrees d'extensió i està situat a l'estreta llenca urbana entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel.
Aquest barri va ser, de fet, el primer Eixample de Barcelona, anterior al projectat per l'Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. Els propietaris van començar a a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.La Marina-Zona Franca
El barri de la Marina - Zona Franca el composen una sèrie de barris nascuts en diferents èpoques: Port, Can Tunis, Cases Barates, Can Clos, Polvorí, Foment, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, La Vinya, Plus Ultra, Santiveri i la Colònia Bausili.
La Zona Franca havia estat tradicionalment una zona agrícola, el que va produir una gran proliferació de masies, la majoria d'abans del 1900. Avui dia trobem a les portes de Can Clos la única masia de la ciutat de Barcelona, la Masia de Can Mestres.
Un dels barris amb més història és el de Port. El seu origen va lligat a la cosntrucció del castell de Port a finals del segle X, juntament amb la capella de Mare de Déu de Port.
Molt a prop es troba la Zona Franca de Barcelona, zona industrial de la que rep el seu nom el barri.
La muntanya de Montjuïc de Barcelona és de constitució neozoica i té el seu cim a una altitud de 184,8 metres[1]. Es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en el mar per la banda del Morrot. Antigament hi hagué nombroses pedreres que subministraven material a la ciutat; de fet, la majoria d'edificis de pedra de Barcelona de fins a mitjans del segle XX són fets amb pedra de Montjuïc. El seu nom significa Turó dels Jueus en català medieval o potser una corrupció del llatí Mons Jovicus (Turó de Júpiter).
