Cap PAI ens salvarà!

Benvinguts al formigó gent de La Ribera!

Estava pensant de què fins no tens una amenaça a prop no t'adones del perill que pot existir. És com en les notícies on veus centenars de morts per un míssil i continues menjant a taula com si res passara, ja que estem acostumats a sentir dia si i dia també les mateixes desgracies.

El mateix passa, no en morts per un míssil, sinó per la destrucció del nostre territori. Ja podem eixir al carrer a manifestar-nos, ja podem fer escrits d'opinió per internet, enraonar amb la gent, perquè al cap i a la fi fan "quasi" sempre els que rota pels collons.

Amb el tema de Cullera m'afectat bastant (i a qui no!) per la masacre que pretenen fer sense miraments. No esteu fins als collons? Jo sí!.

Seny i rauxa! Desperta ferro! Ni un pas enrere! Quantes vegades ho he dit i sentit dir. I és quan et planteges la teua lluita, la teua militància, el teu sacrifici diàri als qualsevol lloc dels Països Catalans. Podem dir que tenim la consciència tranquil·la d'haver fet el que creus correcte. De fet, estic convençut de que mai ens deixarem xafar per la màquinaria destructiva de la Generalitat Valenciana amb els seus promotors (especuladors), empressaris corruptes, polítics també corruptes amb afany de poder, tractes de favor, perquè posar el dit la nafra està més que assegura't. Que no es pensen aquests que som figamolls.

Pot ser siga tard per reacionar, però mai és tard de plantar cara al carrer. Perquè pare, mare, germans, cosins, tiets, iaio, iaia, amics, companys i companyes la nostra raó és la nostra força.