2-2-2010 - Ahir dilluns 1 de febrer, coincidint amb el tancament de sales de cinema anunciat pel Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, i entre aquestes sales els Multicines Sucre i el Cinema Vigatà de Vic, varis militants ens vam concentrar davant l'entrada d'aquest segon com a mostra del nostre rebuig.

La secció local de les JERC Vic vam desplegar una pancarta i vam fer evident el rebuig per la mesura presa, fent saber el nostre posicionament:

En primer lloc deixant clar que el que va dur a terme el Gremi d'Empresaris en cap cas pot ser qualificat de vaga. Per les JERC és simplement un intent de xantatge de l'espanyolisme per defensar els interessos d'uns pocs, negant així els drets lingüístics dels catalans i catalanes.

En segon lloc, reiterar el suport de les JERC a la nova llei del Cinema. Resulta imprescindible corregir la situació actual, en què l'oferta en català consisteix únicament en el 3% del total. Aquesta és una situació que no respon a la falta de públic del cinema en català, sinó a la falta de voluntat d'oferir pel·lícules en la nostra llengua, i per tant, valorem molt positivament que la nova llei prevegi que el 50% de les còpies, doblades o subtitulades, es distribueixin en català. També és bo recordar que més enllà de la llengua, la llei del Cinema ha estat concebuda per donar suport a la indústria i per potenciar el cinema català i europeu.

El jovent independentista denunciem la falsedat i la manca de rigor amb els arguments catastrofistes aportats pel Gremi d'Empresaris de Cinemes per justificar la seva oposició al cinema. No hi ha cap base per afirmar que una major oferta de pel·lícules en català comportaria una pèrdua de públic i de llocs de treball. Amb aquests arguments volen dissimular el seu rebuig a la llengua catalana.

En el cas de Vic, demanem, per tant, als responsables dels cinemes, també vigatans, que retirin la seva oposició frontal a què el català tingui l'espai que l'hi pertoca als cinemes, reconeixent la seva part de culpa en el greuge continuat que ha patit el català als cinemes, i que acceptin la realitat sociolingüística del país, on es parlen dues llengües i no només una, com alguns voldrien.

Mentrestant, fem una crida als espectadors per tal que no vagin als cinemes vigatans.

« Tornar al principi