Tinc 24 anys i demà votaré!

Tinc 24 anys. I les emocions a flor de pell. Són dies de molts sentiments barrejats. “No ens saltem classes, estem fent història!” diuen els estudiants mobilitzats. Crec que és un sentiment compartit col·lectivament. Acabi com acabi, estem escrivint la història. No ho dic ni ho penso per orgull ni supèrbia. Crec que humilment i col·lectivament ens mereixem prendre consciència del que estem fent. I ho estem fent entre totes i tots. La gent, el poble, cadascú des del seu petit racó de món. Tot un poble mobilitzat per la democràcia i contra la repressió. Ens estem alliberant. Ja som…

Comparteix: Seguir llegint...

Una maleta llena de sueños, sus manos sembraron las semillas de la libertad que hoy nace.

Una maleta llena de sueños y esperanzas viaja en tren por todo un país devastado. Un hombre mayor mira por la ventana nostálgico. Piensa en el hijo que no volverá, que dio su vida por la libertad. Una niña se pregunta dónde está papá. Una madre entre lágrimas piensa que ya no lo verán jamás. Un timbre traslada a la niña al patio de recreo lleno de olivos y flores en el que bailaba al son de los himnos que los pájaros cantaban, hasta que esa dulce melodía fue ahogada por un disparo. El profesor que le enseñó a apreciar…

Comparteix: Seguir llegint...

Un avió. Una bomba. Un crit. Una ambulància. Més bombes. Unes llàgrimes. Més crits. Uns trets. Un: mama! Més llàgrimes. Més por.

Les runes omplen les places on els nens jugaven. La sang corre per on ho feien les nenes. Els ocells ja no canten. Els fusells han ofegat les rialles. Ja no floreixen flors, les cendres les han asfixiat. La pols ha tapat el sol.   Un nen ensagnat corre, no veu al seu pare, encara no sap que mai més el veurà. La seva germana, coberta per les runes ja no tornarà a gaudir del miracle de la primavera. La mare, irreconeixible, l'agafa en braços i intenta fugir amb la cama que encara li queda.   Negra nit, una barca…

Comparteix: Seguir llegint...